Pares i fills

La teva opinió sobre el Carnestoltes

2009-02-19T06:31:00.001-08:00

Carnestoltes

2009-02-19T03:54:00.000-08:00

El Carnestoltes és una de les festes en la que els nens/es s'ho passen d'allò més bé (i val a dir que alguns pares i mares també).

Als nens/es els encanta disfressar-se: del seu personatge fantàstic favorit, de pirata, de princesa, de bruixa, ...

La veritat és que en aquest tema, penso que no cal invertir-hi massa diners, ja que amb molt poc pressupost poden valorar-ho igualment i estar la mar de graciosos.

Algunes idees serien aquestes:

- pintar-li's la cara i aconjuntar el vestuari (per exemple, la cara pintada de dimoni, de color negre i vermell, i vestir-los amb els mateixos colors)

- pintar algun aliment en una cartró i retallar-llo amb la forma corresponent, perquè ells el portin penjant amb unes cordetes per davant de la panxa i per darrera l'esquena (per exemple: un ou farrat, una maduixa..); juntament a això, si els hi pintem la cara del mateix color, encara serà més divertit

- vestir-los amb roba desconjuntada: una bamba i una sabata, un mitjó de cada color, pantalons curts per damunt de pantalons llargs,...

I és que... per Carnestoltes, tot s'hi val!

La teva opinió sobre les tasques conjuntes

2009-02-07T07:35:00.000-08:00

Tasques conjuntes

2009-02-07T06:16:00.000-08:00

Els nens d’aquesta edat “sempre” estan disposats a ajudar en el que nosaltres estem fent.
Crec que és bo deixar-los participar i buscar una tasca també per ells.
Si estem preparant maletes, fer que ells es posin en una bosseta les seves sabates, que elegeixin una joguina per endur-se...
Si es tracta de parar la taula: poden portar els tovallons, la panera del pa (sempre hi ha la possibilitat que els hi caigui, però és que hem de comptar amb aquest risc),…
Si estem estenent la roba: ens poden donar les pinces, les peces de roba petites…

Cantem cançons

2009-02-07T06:00:00.000-08:00

L’activitat de cantar els agrada molt, ja que ells poden participar-hi, cantant mateix i/o ballant al mateix temps.
És també una manera d’incentivar altres llengües que normalment no fem servir i potenciar la que estem acostumats a utilitzar.
A més, ells compten de molta memòria, amb la qual cosa aprenen molt ràpid i això també els fa sentir satisfets.
Qualsevol moment és vàlid per cantar: quan estem jugant, quan és hora de vestir-se, quan és hora de rentar-se les mans, quan estem parant la taula, quan estem al cotxe…

La teva opinió sobre el xumet

2009-01-07T14:26:00.000-08:00

Xumet: sí o no?

2009-01-07T13:55:00.000-08:00

Pel que he viscut amb la meva filla, penso que el xumet ajuda molt, tant al nen/a com als pares.
De fet, crec que l'acció de xuclar és un instint; per tant, no els estem donant res que se'n pogués dir que va contra natura. Pel que fa als rumors de que és perjudicial pel tema de les dents, personalment no ho penso així en absolut.

El xumet és una eina que els relaxa molt, de manera que quan es mostren intranquils per alguna cosa (tenen son, els hi fa mal la panxa...), els hi va molt bé.
Nosaltres li vam començar a donar al segon dia de néixer. Al principi, semblava que el rebutgés, però el que crec que va ser molt important va ser tenir paciència i ajudar-la quan se li queia. Està clar que requereix constància, ja que els primers dies necessiten un temps de pràctica; però la veritat és que, en general, l'agafen de seguida.

Quan tenen 2 anys, crec que ja és un bon moment per fer-lis entendre que el xumet el poden fer servir per dormir o per quan estan cansats, però no per rutina...
I quan treure'l? Nosaltres li vam treure als 3 anys. Uns mesos abans, ella sabia perfectament que quan complís aquesa edat, ja no portaria el xumet... La manera com ho vam fer, us l'explicaré en un altre “capítol”...

Autèntics imitadors.

2009-01-07T13:47:00.000-08:00

Els nens són autèntics imitadors per naturalesa, uns més i altres menys, però tots tenen una facilitat molt gran per imitar-nos, tant en els gestos com en les paraules.
És per això que cal “aprofitar-nos” d’aquesta actitud per introduir-li’s quan abans el “si us plau”, el “gràcies”, el “perdona”…
Si nosaltres utilitzem aquestes expressions reiteradament (sempre que toqui, és clar), ells també ho faran.
Del contrari, també ens imitaran en aquells aspectes que no estiguin dins de la “bona educació”.

"I per què...?"

2008-12-25T11:43:00.000-08:00

A partir dels 2-3 anys, els nens volen saber “el perquè de tot plegat”. És per aquest motiu que ens poden arribar a saturar de preguntes tipus “i per què…?”.
Penso que és molt important donar una explicació a totes aquestes preguntes, tot i que podem tenir la temptació de contestar “perquè sí, perquè no”.
Donant una explicació, real, ens guanyem la seva confiança en nosaltres. Per mi, és molt important explicar les coses tal com són, sigui en el tema que sigui.
Si, en canvi, contestem amb un “perquè sí” o “perquè no”, no ens extranyi que quan nosaltres siguem els que els hi fem la pregunta “i per què…?”, ens contestin amb el mateix, cosa que no ens agradarà gens.

La teva opinió sobre el calendari

2008-12-25T02:49:00.000-08:00

En aquest blog també m'agradaria conèixer la vostra opinió. Amb els vostres comentaris, que podeu incorporar a cadascuna de les entrades del blog, però també a través de preguntes concretes.

La manera més senzilla i visual de coneixer-la, és a través de mini enquestes com la següent (gentilesa d'ocharts.com) us animo a participar-hi !

Què es pot fer davant de les rabietes típiques dels nens/es de 2-3 anys ?

2008-12-25T02:23:00.000-08:00

Primer de tot, mantenir la calma.

Tot i que sembla molt evident, crec que és molt important analitzar si realment ho fem. Davant d'una rabieta, és molt fàcil actuar posant-se nerviós i, per tant, adoptant una actitut totalment contraproduent a la situació.

Si els pares/mares, responem cridant, la situació es magnifica. Per tant, és molt recomanable mantenir la calma, respirar fons i relaxar-nos. Això implica parlar sense aixecar en absolut el to de veu, explicar que això no està bé i ignorar-los fins que la situació es normalitzi.

Un cop deixen de plorar (que no els hi fem cas ajudarà a arribar a aquesta situació), és molt important fer-li's veure que, ara que ja no ploren, estem amb ells i remarcar-li's que no ha estat gens oportuna l'actitut adoptada. Per mi, és molt imporant fer que reconeguin que no ha estat encertada i fer-li's demanar perdó. No està de més, tenir un gest carinyós recíproc (un petó, una abraçada).

Tots els nens els hi agrada sentir proper el seu entorn i no només en un sentit físic. Quan es porten bé, és també important dir-lis directament el contents que estem pel seu comportament.

Una idea que a mi em funciona força bé és configurar un calendari on posem puntacions bones o dolentes d'acord al seu comportament.

En el meu cas, ella es posa molt contenta quan la premio (per exemple, amb un 10 o una cara contenta); altrament, es disgusta molt al veure un 0 (o una cara trista).

Moltes vegades, després de tenir una puntuació dolenta, volen fer alguna cosa per fer-la canviar. Llavors és el moment per aprofitar un bon coportament per substituir-la per una puntuació positiva.

Presentacions

2008-12-25T02:16:00.000-08:00

Aquest és un blog en el que hi trobareu vàries situacions que si sou papas/mares us resultaran familiars.

Sóc mare d'una nena de 3 anys i estaria molt contenta que de la meva experiència viscuda en poguéssiu treure algun profit.

M'agraden molt els nens i és per això que m'ha vingut de gust escriure sobre ells.