La teva opinió sobre el Carnestoltes

Carnestoltes

El Carnestoltes és una de les festes en la que els nens/es s'ho passen d'allò més bé (i val a dir que alguns pares i mares també).

Als nens/es els encanta disfressar-se: del seu personatge fantàstic favorit, de pirata, de princesa, de bruixa, ...

La veritat és que en aquest tema, penso que no cal invertir-hi massa diners, ja que amb molt poc pressupost poden valorar-ho igualment i estar la mar de graciosos.

Algunes idees serien aquestes:

- pintar-li's la cara i aconjuntar el vestuari (per exemple, la cara pintada de dimoni, de color negre i vermell, i vestir-los amb els mateixos colors)

- pintar algun aliment en una cartró i retallar-llo amb la forma corresponent, perquè ells el portin penjant amb unes cordetes per davant de la panxa i per darrera l'esquena (per exemple: un ou farrat, una maduixa..); juntament a això, si els hi pintem la cara del mateix color, encara serà més divertit

- vestir-los amb roba desconjuntada: una bamba i una sabata, un mitjó de cada color, pantalons curts per damunt de pantalons llargs,...

I és que... per Carnestoltes, tot s'hi val!

La teva opinió sobre les tasques conjuntes

Tasques conjuntes

Els nens d’aquesta edat “sempre” estan disposats a ajudar en el que nosaltres estem fent.
Crec que és bo deixar-los participar i buscar una tasca també per ells.
Si estem preparant maletes, fer que ells es posin en una bosseta les seves sabates, que elegeixin una joguina per endur-se...
Si es tracta de parar la taula: poden portar els tovallons, la panera del pa (sempre hi ha la possibilitat que els hi caigui, però és que hem de comptar amb aquest risc),…
Si estem estenent la roba: ens poden donar les pinces, les peces de roba petites…

Cantem cançons

L’activitat de cantar els agrada molt, ja que ells poden participar-hi, cantant mateix i/o ballant al mateix temps.
És també una manera d’incentivar altres llengües que normalment no fem servir i potenciar la que estem acostumats a utilitzar.
A més, ells compten de molta memòria, amb la qual cosa aprenen molt ràpid i això també els fa sentir satisfets.
Qualsevol moment és vàlid per cantar: quan estem jugant, quan és hora de vestir-se, quan és hora de rentar-se les mans, quan estem parant la taula, quan estem al cotxe…

La teva opinió sobre el xumet

Xumet: sí o no?

Pel que he viscut amb la meva filla, penso que el xumet ajuda molt, tant al nen/a com als pares.
De fet, crec que l'acció de xuclar és un instint; per tant, no els estem donant res que se'n pogués dir que va contra natura. Pel que fa als rumors de que és perjudicial pel tema de les dents, personalment no ho penso així en absolut.

El xumet és una eina que els relaxa molt, de manera que quan es mostren intranquils per alguna cosa (tenen son, els hi fa mal la panxa...), els hi va molt bé.
Nosaltres li vam començar a donar al segon dia de néixer. Al principi, semblava que el rebutgés, però el que crec que va ser molt important va ser tenir paciència i ajudar-la quan se li queia. Està clar que requereix constància, ja que els primers dies necessiten un temps de pràctica; però la veritat és que, en general, l'agafen de seguida.

Quan tenen 2 anys, crec que ja és un bon moment per fer-lis entendre que el xumet el poden fer servir per dormir o per quan estan cansats, però no per rutina...
I quan treure'l? Nosaltres li vam treure als 3 anys. Uns mesos abans, ella sabia perfectament que quan complís aquesa edat, ja no portaria el xumet... La manera com ho vam fer, us l'explicaré en un altre “capítol”...

Autèntics imitadors.

Els nens són autèntics imitadors per naturalesa, uns més i altres menys, però tots tenen una facilitat molt gran per imitar-nos, tant en els gestos com en les paraules.
És per això que cal “aprofitar-nos” d’aquesta actitud per introduir-li’s quan abans el “si us plau”, el “gràcies”, el “perdona”…
Si nosaltres utilitzem aquestes expressions reiteradament (sempre que toqui, és clar), ells també ho faran.
Del contrari, també ens imitaran en aquells aspectes que no estiguin dins de la “bona educació”.