dijous, 25 de desembre del 2008

"I per què...?"


A partir dels 2-3 anys, els nens volen saber “el perquè de tot plegat”. És per aquest motiu que ens poden arribar a saturar de preguntes tipus “i per què…?”.
Penso que és molt important donar una explicació a totes aquestes preguntes, tot i que podem tenir la temptació de contestar “perquè sí, perquè no”.
Donant una explicació, real, ens guanyem la seva confiança en nosaltres. Per mi, és molt important explicar les coses tal com són, sigui en el tema que sigui.
Si, en canvi, contestem amb un “perquè sí” o “perquè no”, no ens extranyi que quan nosaltres siguem els que els hi fem la pregunta “i per què…?”, ens contestin amb el mateix, cosa que no ens agradarà gens.

La teva opinió sobre el calendari

En aquest blog també m'agradaria conèixer la vostra opinió. Amb els vostres comentaris, que podeu incorporar a cadascuna de les entrades del blog, però també a través de preguntes concretes.

La manera més senzilla i visual de coneixer-la, és a través de mini enquestes com la següent (gentilesa d'ocharts.com) us animo a participar-hi !

Què es pot fer davant de les rabietes típiques dels nens/es de 2-3 anys ?


Primer de tot, mantenir la calma.

Tot i que sembla molt evident, crec que és molt important analitzar si realment ho fem. Davant d'una rabieta, és molt fàcil actuar posant-se nerviós i, per tant, adoptant una actitut totalment contraproduent a la situació.

Si els pares/mares, responem cridant, la situació es magnifica. Per tant, és molt recomanable mantenir la calma, respirar fons i relaxar-nos. Això implica parlar sense aixecar en absolut el to de veu, explicar que això no està bé i ignorar-los fins que la situació es normalitzi.

Un cop deixen de plorar (que no els hi fem cas ajudarà a arribar a aquesta situació), és molt important fer-li's veure que, ara que ja no ploren, estem amb ells i remarcar-li's que no ha estat gens oportuna l'actitut adoptada. Per mi, és molt imporant fer que reconeguin que no ha estat encertada i fer-li's demanar perdó. No està de més, tenir un gest carinyós recíproc (un petó, una abraçada).
Tots els nens els hi agrada sentir proper el seu entorn i no només en un sentit físic. Quan es porten bé, és també important dir-lis directament el contents que estem pel seu comportament.

Una idea que a mi em funciona força bé és configurar un calendari on posem puntacions bones o dolentes d'acord al seu comportament.


En el meu cas, ella es posa molt contenta quan la premio (per exemple, amb un 10 o una cara contenta); altrament, es disgusta molt al veure un 0 (o una cara trista).

Moltes vegades, després de tenir una puntuació dolenta, volen fer alguna cosa per fer-la canviar. Llavors és el moment per aprofitar un bon coportament per substituir-la per una puntuació positiva.

Presentacions

Aquest és un blog en el que hi trobareu vàries situacions que si sou papas/mares us resultaran familiars.

Sóc mare d'una nena de 3 anys i estaria molt contenta que de la meva experiència viscuda en poguéssiu treure algun profit.



M'agraden molt els nens i és per això que m'ha vingut de gust escriure sobre ells.