Primer de tot, mantenir la calma.
Tot i que sembla molt evident, crec que és molt important analitzar si realment ho fem. Davant d'una rabieta, és molt fàcil actuar posant-se nerviós i, per tant, adoptant una actitut totalment contraproduent a la situació.
Si els pares/mares, responem cridant, la situació es magnifica. Per tant, és molt recomanable mantenir la calma, respirar fons i relaxar-nos. Això implica parlar sense aixecar en absolut el to de veu, explicar que això no està bé i ignorar-los fins que la situació es normalitzi.
Un cop deixen de plorar (que no els hi fem cas ajudarà a arribar a aquesta situació), és molt important fer-li's veure que, ara que ja no ploren, estem amb ells i remarcar-li's que no ha estat gens oportuna l'actitut adoptada. Per mi, és molt imporant fer que reconeguin que no ha estat encertada i fer-li's demanar perdó. No està de més, tenir un gest carinyós recíproc (un petó, una abraçada).
Tots els nens els hi agrada sentir proper el seu entorn i no només en un sentit físic. Quan es porten bé, és també important dir-lis directament el contents que estem pel seu comportament.
Una idea que a mi em funciona força bé és configurar un calendari on posem puntacions bones o dolentes d'acord al seu comportament.
En el meu cas, ella es posa molt contenta quan la premio (per exemple, amb un 10 o una cara contenta); altrament, es disgusta molt al veure un 0 (o una cara trista).
Moltes vegades, després de tenir una puntuació dolenta, volen fer alguna cosa per fer-la canviar. Llavors és el moment per aprofitar un bon coportament per substituir-la per una puntuació positiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada